Eudamonisme

L'Eudaimonisme, el principal representant va ser Aristòtil, és un concepte filosòfic d'origen grec compost de "eu" bo i "daimon" divinitat menor, que recull essencialment diverses teories ètiques, té com a característica comú, ser una justificació de tot allò que serveix per a obtendre la felicitat .Totes aquestes doctrines basen les seves normes morals en la realització plena de la felicitat, entesa com a estat de plenitud i harmonia de l'ànima, diferent del plaer i es poden presentar aquesta de forma.
Entre els eudemonistes cal destacar Aristòtil que va ser un dels primers i el més important, ia més, als eudemonistes que afirmaven que per arribar a la felicitat s'ha d'actuar de manera natural. És a dir, amb una part animal, una part racional i una part social, que es concretaria en practicar la virtut, que segons Aristòtil se situava en el punt mitjà entre dues passions oposades.
Segles més tard que Aristòtil, Tomàs d'Aquino afirmaria que sí que és pot arribar a aquesta felicitat plena i total, però en una altra vida, ja que en aquest món només hi ha felicitat relativa. Els eudemonistas pensaven que el plaer era un complement de la felicitat. La proposta principal del eudemonismo és quot;el bé és allò que ens fa feliços i la felicitat és l'augment de les nostres forces per a obrar.