Aristotil

Aristòtil va néixer a Macedònia l 384 aC C. i va morir a Calcis Eubea, Grècia, al 322 aC C
Va ser el creador de la lògica formal, economia, astronomia, precursor de l'anatomia i la biologia i un creador de la taxonomia. Està considerat Aristòtil com el determinant de gran part del corpus de creences del Pensament Occidental de l'home corrent.
El va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, popularitzar una sèrie d'idees comuns per a moltes persones.

Aristòtil va escriure dues obres sobre ètica: Ètica a Nicòmac, que consta de deu llibres, i Ètica a Eudema, que consta de quatre llibres.
L'ètica d'Aristòtil és una ètica de béns perquè ell suposa que cada vegada que l'home actua ho fa a la recerca d'un determinat bé. El bé suprem és la felicitat (eudemonisme), i la felicitat és la saviesa.

* Fi: La finalitat o motiu d'una acció.
* Cap Mitjà o Imperfet: És aquell fi que es vol per a una altra cosa i no per si mateix.
* Cap Final o Perfecte: És aquell fi que es vol per a si mateix i no per altra cosa.
* Felicitat o eudaimonia: És el Bé Suprem de l'ésser humà.

BIografía Aristótil

Eudamonisme

L'Eudaimonisme, el principal representant va ser Aristòtil, és un concepte filosòfic d'origen grec compost de "eu" bo i "daimon" divinitat menor, que recull essencialment diverses teories ètiques, té com a característica comú, ser una justificació de tot allò que serveix per a obtendre la felicitat .Totes aquestes doctrines basen les seves normes morals en la realització plena de la felicitat, entesa com a estat de plenitud i harmonia de l'ànima, diferent del plaer i es poden presentar aquesta de forma.
Entre els eudemonistes cal destacar Aristòtil que va ser un dels primers i el més important, ia més, als eudemonistes que afirmaven que per arribar a la felicitat s'ha d'actuar de manera natural. És a dir, amb una part animal, una part racional i una part social, que es concretaria en practicar la virtut, que segons Aristòtil se situava en el punt mitjà entre dues passions oposades.
Segles més tard que Aristòtil, Tomàs d'Aquino afirmaria que sí que és pot arribar a aquesta felicitat plena i total, però en una altra vida, ja que en aquest món només hi ha felicitat relativa. Els eudemonistas pensaven que el plaer era un complement de la felicitat. La proposta principal del eudemonismo és quot;el bé és allò que ens fa feliços i la felicitat és l'augment de les nostres forces per a obrar.

Frases de la Felicidad

EL EUDEMONISME HUI EN DIA

En la actualitat les persones busquem la felicitat de diferents maneres:

-La religió:

Totes les religions busquen el mateix, trobar i conseguir la felicidat eterna.

-Les drogues:

Son una altra manera d'conseguir la felicitat, la gent drogadicta sols es sent feliç amb les drogues, allunyant-se d'una vida saludable, on trobarien la verdadera felicitat.

-Els esports:

Molta gent utilitza l'esport per lliberear tensions i aconseguir la felicitat interior.



En definitiva, totes les persones daquest mon busquen la felicitat de una manera o altra, aixó ha sigut aixina desde lantiguitat i ho continuará seguent perque si no, com sería el mon?